El nostre espectacle Uns drames, uns sants és el diàleg de Drames rurals i Laura a la ciutat dels sants. Així, les històries dels personatges que habiten els drames del món rural es converteixen en la lectura en la qual es refugia la Laura quan necessita aïllar-se dels seus nous veïns a la ciutat dels sants.
Drames rurals
Per fer l’adaptació de l‘obra de Víctor Català, hem escollit tres contes ("Idil·li xorc", "Parricidi" i "Agonia") i el "Prec" inicial.
En la teatralització, hem respectat molts dels diàlegs que ja apareixen en les narracions de Català, amb la intenció de donar veu a bona part dels protagonistes dels contes. Ens hem centrat sobretot en la part emocional i vivencial de cada peça, perquè pensem que d’aquesta manera ens podrem acostar millor al públic jove. Per això, busquem la humanitat, la frescor i l’espontaneïtat del text; així mateix ens interessa mostrar les pors, les alegries, les frustracions i les reaccions de cada personatge.
Es tracta d'una posada en escena i d'un llenguatge diferent per a cada conte. Així, els titelles de fusta, de drap o les ombres xineses complementen la interpretació dels actors per a donar vida als diversos personatges. Juguem amb les històries dels Drames rurals amb la intenció de donar veu als personatges, fer-los vius i poder conèixer de més a prop les seves vivències.
La diversitat de personatges presents en aquesta obra ens permet afegir un element més per al joc en la representació, interessant també per als alumnes, com és la inclusió de diversos dialectes de la llengua catalana, com el balear o el nord-occidental. Així, a través del parlar dialectal, caracteritzem i diferenciem millor els personatges i els fem més rics i atractius per al públic.
Laura a la ciutat dels sants
La nostra adaptació es centra en la Laura. Ens interessa mostrar l’evolució que pateix, el viatge des de la seva arribada a Comarquinal fins a la rebel·lió i fugida finals.
De la mateixa manera, donem veu a tots els altres protagonistes que l’envolten i la confronten amb ella mateixa i amb el seu entorn. Els personatges que apareixen són: la Laura, el Tomàs, la Teresa i el Pere. Així mateix, mostrem les figures essencials que formen part del poble. Hem cregut oportú donar veu als conciutadans de la Laura, per mostrar la burla i la xafarderia, que ha d’aguantar. A més el poble ens ajuda a aportar narracions de l’espai, de l’atmosfera i de la boira que envolta el poble. Un dels aspectes que volem potenciar més és la confrontació. Per això, donem pes als diàlegs que posen cara a cara als protagonistes; als personatges totalment oposats (Laura-Teresa, Tomàs-Pere) i als móns o societats totalment distants i contràries en les que es mou la peça. Amb la confrontació volem mostrar les diferències que hi poden haver dins una mateixa família; les diferents mirades de cada un dels personatges; les creences absolutament incompatibles que ens poden envoltar, i en definitiva, les diferents maneres de viure i d’entendre el nostre entorn. La confrontació ens pot ajudar a arribar al públic jove i podrem fer que ells s’impliquin en l’obra i no puguin romandre indiferents.
A part de jugar amb els diàlegs, que ja són presents a l’obra de Llor, hem cregut convenients introduir altres llenguatges com el de les titelles i els objectes. Les titelles, a més de fer més atractiva la peça al públic juvenil, els pot ajudar a expressar la manipulació i el control que s’exerceix sobre tots els habitants de Comarquinal. Així com l’actor mou les titelles, els protagonistes són conduïts, a vegades contra la seva voluntat, a comportar-se d’una determinada manera.
http://www.mirallbogeria.blogspot.com/
